Desenvolupament de les tècniques pianístiques durant el s.XX

El so del piano – resultant de l’acció mecànica del martell sobre la corda – es pot alterar si, incidint directament a la corda, apliquem una pressió que en el moment de l’atac freni momentàniament la seva vibració i per tant, transformi la sonoritat.

Hi ha molts paràmetres que ens poden ajudar a alterar la vibració normal de la corda, per exemple:

• si exercim més o menys pressió sobre la corda
• a quin punt de la corda exercim aquesta pressió
• si la pressió és puntual o prolongada
• si exercim la pressió amb el palmell o els dits de a mà, o si ve exercida per materials que hem col.locat prèviament a l’encordat del piano (piano preparat )
• etc

Totes aquestes accions s’acostumen a realitzar amb l’ajuda del pedal de ressonància.
Veiem–ne uns quants exemples :

EXEMPLE 1. Si incidim a la corda als punts on s’obtenen els parcials de la sèrie harmònica, obtenim l’efecte deflageoletto d’harmònic.

Si hi exercim una pressió mitjana i a més enretirem la mà justament després de l’atac, la sonoritat és molt més clara.

http://webdemusica.sonograma.org/video/socarrimart/01/video1.flv

El compositor Erik Oña ha utilitzat aquest efecte al màxim; en la seva obra Jodeln – für Klavierobertöne und zwei Spieler, mentre un pianista només toca sobre el teclat ( el primer sistema, keyboard ), l’altre es dedica a buscar els flageoletts a l’interior del piano tal com indica la partitura ( per exemple, al compàs 1, III fa referència al tercer parcial de la corda mi3, IV fa referència al quart parcial de la corda la3 i la#3, i V al de la corda do#4 ). El sistema superior ( sound ) en descriu l’efecte resultant.

Erik Oña : Jodeln – Für Klavierobertöne und zwei spieler, compàs 1

EXEMPLE 2. Si incidim a les cordes amb força pressió, just a la zona entre el claviller i els apagadors, obtenim un so apagat, muted o gedämpft.

Podem observar que el so que obtenim al registre mig del piano és completament diferent al del registre greu o agut:

George Crumb utilitza aquest efecte de manera “intermitent”:

George Crumb : Gnomic Variations – Variació 14

Jörg Birkenkötter utilitza aquest efecte amb glissando, aconseguint una sonoritat diferent progressiva a cada atac:

Jörg Birkenkötter : Getrennt-untrennbar, per violí, violoncel, trompeta, flauta, clarinet i piano – Compàs 18.

EXEMPLE 3. Si incidim a les cordes a la mateixa altura i amb la mateixa pressió, però al registre més greu, i enretirem la mà de les cordes immediatament després de l’acció, obtenim com a resultat una barreja d’harmònics.

Helmut Lachenmann utilitza aquest efecte a Serynade – musik für Klavier. La notació que utilitza és curiosa, ja que hi descriu a més els harmònics resultants (sistema superior)

Helmut Lachnemann : Serynade – Musik für Klavier, compàs 296

EXEMPLE 4. Si en canvi, exercim la pressió a l’altra banda dels apagadors, el so esdevé més indeterminat. Escoltem uns quants exemples aplicats a registres diferents:

Jörg Birkenkötter utilitza aquest efecte amb glissando a través de la corda, de manera que canvia la posició del dit fins arribar a obtenir l’harmònic d’octava:

Jörg Birkenkötter : Getrennt-untrennbar, per violí, violoncel, trompeta, flauta, clarinet i piano. Compàs 25

EXEMPLE 5. Podem preparar les cordes del piano amb objectes molt diversos, que, gràcies a l’impuls de l’atac, vibren per ells mateixos i frenen el moviment natural de la corda. Podem aconseguir unes sonoritats molt interessants, depenent de quins materials utilitzem i a quina regió els col.loquem.

Detall de la taula de preparacions que utilitza John Cage per les Sonatas and Interludes for prepared piano. Escoltem-ne la sonoritat resultant:

El referent més important és el piano preparat de Cage, encara que hi ha molts altres compositors que han investigat en aquesta direcció.Els ingredients necessaris per la cerca de sons preparats són molta imaginació i alhora el sentit comú de triar materials de preparació que no perjudiquin l’instrument.

Uns quants exemples més són :

Amb plastil.lina

http://webdemusica.sonograma.org/video/socarrimart/01/video4.flv

Amb cunyes d’afinador (Stimmkeilen).Escoltem-ne el resultat depenent del registre del piano, i de si actuem sobre les tres cordes o només en dues:

Amb materials com el neoprè d’entre les cordes. El so varia considerablement depenent del registre on actuem i també de l’altura de la corda: