Si premem una determinada tecla x amb suavitat, podem abaixar-la del tot, evitant-ne el so, ja que el martell no ha tingut pas la força suficient per atacar la corda. En aquesta posició podem observar que, encara que la corda no hagi entrat en vibració, tampoc no hi ha actuat encara l’acció dels apagadors, i per tant la corda es troba en un estat lliure.
Si en aquesta mateixa situació hi afegim un atac normal en una altra nota qualsevol y, la corda x entrarà en vibració per simpatia, produïnt un so de “ressonància”.

 György Ligeti va dedicar tot un estudi sencer a aquesta tècnica, és l’anomenat touchesbloquées

http://webdemusica.sonograma.org/video/socarrimart/01/video23.flv

Però si en lloc de tractar-se d’un parell de notes “stumm” es tracta d’acords sencers, haurem de recórrer a l’ajuda del tercer pedal del piano (sostenuto). Un exemple d’aquesta situació és l’inici de Serynade, de Helmut Lachenmann:

Helmut Lachenmann ens presenta a més altres formes d’utilitzar els recursos que ens proporciona aquesta tècnica. Per exemple, si després d’un atac normal d’un acord amb pedal de ressonància, afegim unes notes stumm i treiem el pedal de ressonància, el resultat sonor que obtenim és- en la nomenclatura que utilitza el mateix Lachenmann – una ressonància artificial, ja que no es correspon naturalment a la del primer acord.

H. Lachenmann : Serynade, compàs 145

 http://webdemusica.sonograma.org/video/socarrimart/01/video25.flv

També podem utilitzar les dues variants a la vegada : notes stumm precedents a l’acord juntament amb notes stumm posteriors a l’acord; el resultat sonor (en l’exemple, el compàs 147) és una barreja de les dues ressonàncies produïdes per les diferents accions dels stumm:

H. Lachenmann : Serynade – compassos 145-147

 http://webdemusica.sonograma.org/video/socarrimart/01/video26.flv

A vegades, un grup de notes stumm s’ha de mantenir al llarg de tota l’obra. Per poder utilitzar lliurement els pedals de ressonància i celeste, col.locarem una cunya de fusta al pedal sostenuto que mantindrà les notes stumm.

Aquest és el cas de Dérive I, de Pierre Boulez, entre d’altres.

 

Quan enretirem del teclat les notes d’un acord stumm ho podem fer de cop o d’una en una, creant un efecte de diminuendo. Helmut Lachenmann ho utilitza a Wiegenmusik:

Si després d’un atac apliquem sobre la mateixa nota un stumm, obtenim una part de la seva ressonància. Podem modificar el grau de ressonància que volem aconseguir depenent del registre del piano on treballem ( les cordes greus vibren molt més intensament que les agudes ) i del temps que esperem a aplicar-hi l’stumm.

Per exemple, Karlheinz Stockhausen no especifica quina quantitat de ressonància hem d’aconseguir; tractant-se d’aquest registre (sol#1) tenim una mica més de marge a l’hora d’aplicar-li l’stumm:

Karlheinz Stockhausen : Kontakte

Marco Stroppa sí que especifica quina quantitat de ressonància ha de ser la resultant; en aquest cas, en el primer atac, hem d’aconseguir 2/3 de la ressonància obtinguda de l’atac del do#.

arco Stroppa : Tangata Manu – compàs 22

 B. EL PEDAL Podem aconseguir un efecte molt similar amb la utilització del pedal de ressonància, en lloc de l’stumm. Si enfonsem el pedal de ressonància després d’un atac, també podem aconseguir una part de la seva ressonància. Igual que amb els stumms, el grau de ressonància dependrà del registre del piano i del temps que esperem a enfonsar el pedal.

Karlheinz Stockhausen també ens indica aquest efecte sense determinar el grau de ressonància resultant:

I Marco Stroppa sí que l’indica:

El volum sonor que ens ofereix el pedal de ressonància no és únic ni invariable; el podem modificar amb uns sensibles moviments del pedal, que permeten uns efectes de “filtració” del so, com per exemple utilitza Tristan Murail:

Tristan Murail : cloches d’adieu, et un sourire

Marco Stroppa ens ofereix una visió més virtuosa del pedal; un dels seus esquemes ens mostra les divisions de pedal i de ressonància amb les que ell treballa:

L’inici de Tangata Manu és també un bon exemple:

 El pedal de ressonàcia també ens pot servir com a element percussiu; el compositor que potser més l’ha utilitzat és Helmut Lachenmann, especialment en Serynade.

 http://webdemusica.sonograma.org/video/socarrimart/01/video32.flv